CORAL ROMPUT (fragmento)
Una amable, una triste, una pequeña patria,
entre dos claridades, de comercios antiguos,
de parejas lentísimas, de niños en la plazoleta,
de nobles campanadas y grandes camas de canónigo,
de un cierto tono amarillento de pianos usados,
mientras que la humedad empapa los adoquines
-hay hojas de lechuga esparcidas por tierra-,
el cuenco entre las piernas, el rosario en familia,
la cuerda de la escalera -la calle de la Mar,
la calle del Milagro- y la hija mayor
bordando iniciales conyugales en la almohada,
el abuelo de cuerpo presente entre cuatro ciriales,
las carcomas de la mesa. Una lenta tristeza,
un amor, unas lágrimas, una pobre nostalgia.
He regresado. Hacía tiempo que no lo hacía.
Los baldosines blancos, un olor de pinaza.
Entre dos claridades recorro las calles.
Sé que te he de encontrar hoy, mañana -no sé.
Tampoco lo quiero saber. No quisiera saberlo.
Traducción del autor
Coral romput
Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario